He fet un primer
experiment amb un soldador, al qual se li ajustava la temperatura, per veure
com l’augment de la calor pot influir en les variacions de la imatge (Figura 38).
D’aquesta manera es pot tenir la punta a una temperatura constant i es poden
fer les comparacions entre els diferents valors. Es poden prendre valors des de
0ºC fins a 400ºC i es van agafar les temperatures de 50ºC, 100ºC, 200ºC, 300ºC
i 400ºC ja que són nombres enters i fàcils de comparar entre ells.
Figura 38: soldador al qual se li pot ajustar la temperatura.
Les Figures 39 i 40
mostren les variacions amb aquest soldador a 50ºC i a 400ºC.
Figura 39: variacions amb la punta a 50ºC.
Figura 40: variacions amb la punta a 400ºC.
Seguidament per poder
comprovar la segona hipòtesi on es van posar tots els elements de l’instrument a
una distància triada a l’atzar. Òbviament no van quedar al focus i es va mirar
quin era el resultat. En aquest cas no es veia res en la imatge obtinguda
(Figura 41).
Figura 41: imatge obtinguda amb els elements no situats al focus.
Fent referència a la
ganiveta, corresponent a la tercera hipòtesi, en un principi ja semblava que era
un element molt important perquè és la peça que obstrueix el pas de certs rajos
desviats. Després amb un elevador que funciona amb un cargol (Figura 42) he
pogut veure com puja la ganiveta de manera progressiva i els efectes que té en
la imatge final.
Figura 42: elevador unit a la ganiveta per puja-la de manera progressiva.
Durant la pujada de la
ganiveta es van veient els diferents tons cromàtics fins que la ganiveta es
troba en el seu punt òptim. Finalment en el vídeo es puja més aquest element
fins que s’intercepta completament el feix de llum i la imatge es veu tota
negra (Figura 43).
Figura 43: pujada de la ganiveta de manera constant per veure el canvi de color en la imatge final.
El següent experiment
realitzat ha estat en relació amb la quarta hipòtesi. Aleshores es van posar
les dues lents molt juntes i després
molt separades per veure quin efecte té aquest fet en el resultat de la imatge.
En ajuntar les dues lents al màxim es va aconseguir una distància de només
10cm, mentre que en distanciar-les la distància ha estat de 85cm. Per exemple,
amb l’assecador existeix una diferència en els rajos d’aire calent per la part
esquerra de la imatge però, en general, ambdós resultats són pràcticament iguals
(Figura 44 i 45).
Figura 44: assecador amb les lents molt juntes.
Figura 45: assecador amb les lents molt separades.
Finalment, es va considerar
la cinquena hipòtesi. Quan hi ha molta llum exterior, la imatge es veu amb tons
blavosos i no es centre en els rajos procedents de la làmpada (Figura 46).
Figura 46: resultat amb molta llum exterior.
A més s’han realitzat dos
experiments que no corresponen a cap hipòtesi. El primer ha estat realitzat amb
un encenedor de gas. L’objectiu va ser veure si la diferència de pressió entre
els dos fluids gasosos també produïa algun resultat de tipus Schlieren (Figura
47).
Figura 47: columna de gas sortint de l'encenedor.
En l’última prova es va
fer servir un tub amb aire a pressió. Primer es va subjectar perquè estigui a
la mateixa alçada que les lents de manera fixa (Figura 48). Després es va anar
obrint progressivament el pas de l’aire i, per un orifici de 4mm de diàmetre,
ha anat sortint el flux.
Figura 48: tub d'aire a pressió amb el qual s'ha fet l'experimentació.
Quan la vàlvula
està vora tres quarts oberta es va començar a veure unes franges de
color més clar que s’anaven allunyant entre elles. Finalment es formen una
espècie d’ones estacionàries separades entre si. Després el procés s’inverteix
perquè en baixar la intensitat de sortida de l’aire, la distància entre les
franges es redueix fins que desapareixen de nou.
Figura 49: vídeo on es veu l'aparició de les ones estacionàries.