Experiment

He fet un primer experiment amb un soldador, al qual se li ajustava la temperatura, per veure com l’augment de la calor pot influir en les variacions de la imatge (Figura 38). D’aquesta manera es pot tenir la punta a una temperatura constant i es poden fer les comparacions entre els diferents valors. Es poden prendre valors des de 0ºC fins a 400ºC i es van agafar les temperatures de 50ºC, 100ºC, 200ºC, 300ºC i 400ºC ja que són nombres enters i fàcils de comparar entre ells. 

Figura 38: soldador al qual se li pot ajustar la temperatura.

Les Figures 39 i 40 mostren les variacions amb aquest soldador a 50ºC i a 400ºC.

Figura 39: variacions amb la punta a 50ºC.

Figura 40: variacions amb la punta a 400ºC.

Seguidament per poder comprovar la segona hipòtesi on es van posar tots els elements de l’instrument a una distància triada a l’atzar. Òbviament no van quedar al focus i es va mirar quin era el resultat. En aquest cas no es veia res en la imatge obtinguda (Figura 41). 

Figura 41: imatge obtinguda amb els elements no situats al focus. 

Fent referència a la ganiveta, corresponent a la tercera hipòtesi, en un principi ja semblava que era un element molt important perquè és la peça que obstrueix el pas de certs rajos desviats. Després amb un elevador que funciona amb un cargol (Figura 42) he pogut veure com puja la ganiveta de manera progressiva i els efectes que té en la imatge final. 

Figura 42: elevador unit a la ganiveta per puja-la de manera progressiva.

Durant la pujada de la ganiveta es van veient els diferents tons cromàtics fins que la ganiveta es troba en el seu punt òptim. Finalment en el vídeo es puja més aquest element fins que s’intercepta completament el feix de llum i la imatge es veu tota negra (Figura 43).

Figura 43: pujada de la ganiveta de manera constant per veure el canvi de color en la imatge final.

El següent experiment realitzat ha estat en relació amb la quarta hipòtesi. Aleshores es van posar les dues lents molt juntes i  després molt separades per veure quin efecte té aquest fet en el resultat de la imatge. En ajuntar les dues lents al màxim es va aconseguir una distància de només 10cm, mentre que en distanciar-les la distància ha estat de 85cm. Per exemple, amb l’assecador existeix una diferència en els rajos d’aire calent per la part esquerra de la imatge però, en general, ambdós resultats són pràcticament iguals (Figura 44 i 45).

Figura 44: assecador amb les lents molt juntes.

Figura 45: assecador amb les lents molt separades.

Finalment, es va considerar la cinquena hipòtesi. Quan hi ha molta llum exterior, la imatge es veu amb tons blavosos i no es centre en els rajos procedents de la làmpada (Figura 46).

Figura 46: resultat amb molta llum exterior.

A més s’han realitzat dos experiments que no corresponen a cap hipòtesi. El primer ha estat realitzat amb un encenedor de gas. L’objectiu va ser veure si la diferència de pressió entre els dos fluids gasosos també produïa algun resultat de tipus Schlieren (Figura 47).

Figura 47: columna de gas sortint de l'encenedor.

En l’última prova es va fer servir un tub amb aire a pressió. Primer es va subjectar perquè estigui a la mateixa alçada que les lents de manera fixa (Figura 48). Després es va anar obrint progressivament el pas de l’aire i, per un orifici de 4mm de diàmetre, ha anat sortint el flux.       

Figura 48: tub d'aire a pressió amb el qual s'ha fet l'experimentació.

Quan   la vàlvula  està vora tres quarts oberta es va començar a veure unes franges de color més clar que s’anaven allunyant entre elles. Finalment es formen una espècie d’ones estacionàries separades entre si. Després el procés s’inverteix perquè en baixar la intensitat de sortida de l’aire, la distància entre les franges es redueix fins que desapareixen de nou.

Figura 49: vídeo on es veu l'aparició de les ones estacionàries.