Anàlisi de resultats

1. Test de viabilitat

En les imatges obtingudes de l’assecador van aparèixer unes variacions ondulatòries causades per la pertorbació de l’aire calent. Com que aquest estava a una temperatura molt elevada produïa un canvi de densitat en l’aire de la cambra. Fins i tot després d’apagar el flux, les variacions causades per l’elevada temperatura que desprèn la punta de l’assecador són visibles. En el cas de l’espelma encesa el fonament és el mateix però la pertorbació és en sentit vertical perquè l’aire calent tendeix a pujar. En l’últim cas quan s’assoleix una temperatura que és suficientment elevada, causa un canvi de densitat en l’aire que l’envolta que provoca el canvi de l’índex de refracció.

2. Experiment

Primer el soldador on l’objectiu principal era intentar demostrar que quant més gran és el canvi de densitat més es nota la variació en la imatge. La figura 50 mostra aquesta relació ja que les imatges són preses a 50, 100, 200, 300 i 400ºC.

Figura 50: augment de les variacions en funció de la temperatura.

Seguidament s’observava que si els elements de l’instrument no es troben col·locats al focus no es pot formar la imatge. Això és degut a que la mala posició dels elements intercepta els rajos de llum abans de poder-se concentrar  o dispersar.

Fent referència a la ganiveta, s’ha pogut observar que realment és un element clau en el funcionament de l’instrument. Sense la ganiveta no es poden veure correctament els resultats dels experiments.

A més a més es va observar que la llum exterior no ajuda a veure el resultat correctament. Aquesta, si és molt forta, “contamina el resultat” creant refraccions indegudes amb els altres objectes del laboratori i de l’instrument.

Amb l’encenedor de gas s’ha pogut veure la columna de flux que fluïa en prémer la vàlvula. Aquest fet és degut al canvi de pressió. El gas de l’encenedor surt perquè la pressió és més alta  a l’interior que a fora.  

En els cas de l’aire a pressió han aparegut una sèrie de franges. Després de cercar en diferents fonts vaig poder esbrinar que segurament es tracten de “Mach Disks”. Els “Mach Disks”, també coneguts com a diamants de xoc, són formacions d’ones estacionàries que apareixen en situacions de velocitats superiors a la velocitat del so. Deuen el seu nom a Ernst Mach i es poden veure de manera freqüent en projectils o elements supersònics mentre estan en l’atmosfera (Figura 51). 

Figura 51: avió supersònic on apareixen els Discs de Mach.

També s’ha pogut relacionar el temps i l’obertura del pas del flux veient en cada instant com anaven apareixent i dilatant-se aquests discs (Figura 52).

Figura 52: relació del temps amb l'obertura i l'evolució dels discs de Mach.

Tenint en compte el diàmetre de l’obertura per on surt el flux d’aire que és de 4mm  (utilitzat com a escala) es pot agafar una imatge i mesurar el diàmetre dels discs. Així mateix es pot mesurar la distància que separa l’obertura del primer disc quan la potència de l’aire és la màxima (Figura 53).

Figura 53: mesura de les diferents distàncies.