Disseny

En l’apartat s’explica el disseny de l’instrument que ha permès veure els fluxos de gas. Els posteriors plànols que mostren les disposicions i les mides de cada objecte permeten fer-se una idea de les dimensions i l’aspecte de l’instrument construït.

Primer de tot sobre la placa de treball s’ha posat la font de llum que és per on sortirà el feix de rajos. Com que aquests es dirigeixen en totes direccions de l’espai ha calgut afegir un diafragma que els pugui deixar passar de la manera més puntual possible.  

Després s’ha establert la primera lent convergent que recollirà tots aquests rajos procedents del diafragma i els conduirà de manera paral·lela entre ells fins a l’infinit. Això ha permès poder-hi fer l’experimentació entremig i serà la causa de les variacions ja vistes a l’apartat de la tècnica Schlieren. 

Tots els rajos que han estat o no desviats es recullen a la segona lent convergent (situada a continuació de l’instrument) que els fa coincidir tots en el focus en absència de pertorbació. Per últim, són interceptats per la càmera, que fa la funció de pantalla i permet captar la imatge que es forma.

            La figura 21 resumeix la funció de cada un dels elements i mostra el comportament dels rajos de llum en passar per cada component de dispositiu.

Figura 21: funció dels elements i comportament dels rajos.

Tenint en compte les dimensions de cada element i l’espai del qual es va disposar per muntar l’instrument es va fer un plànol amb les mesures aproximades. Aquestes poden variar una mica perquè s’han de disposar els elements en els focus de les lents. La figura 22 mostra aquest esquema del plànol amb les dimensions inicials.

Figura 22: esquema del plànol de l'instrument.